Imatge i Relat

Entrades

d’agost 28, 2026

Les orenetes comencen a fer reunions, es troben de bon matí i cap al vespre, totes juntes xerricant i fent vols amunt i avall, excitades davant de la gran aventura de tornar als seus indrets africans, un viatge de milers de kilòmetres, travessant el mar i deserts. Tots els animals ens movem segons el ritme de les estacions, el ritme de la natura..., inclòs nosaltres, els humans, ens marquem el ritme vital i professional conforme les estacions, així l’estiu és una temporada d’impàs, de gandulejar, de fer la migdiada, d’amagar-se de la forta calor o de les tempestes d’estiu, de desplaçar-se a altres territoris a la recerca de la frescor, l’aventura o l’exotisme. A l’estiu es perd el sentit dels dies i de les hores, és igual que sigui dimecres o dissabte, no hi ha un horari més enllà del que marca el dia i la nit, o compartir un dinar, un beure, o una passejada. És un temps que ens indueix a la contemplació del nostre entorn, i aquest any més que mai amb els misteris de l’eclips...

d’agost 01, 2026

Hi ha un munt de situacions que em porten a pensar en l’absurditat o incoherència del món que ens hem construït, i no parlo de les guerres ni dels líders narcisistes i supremacistes que governen el món, de la incitació al consum sense mida d’estris que no necessitem, o la riquesa sense sentit i insultant d’algunes poques persones. Més bé de coses més properes que et trobes de sobte. M’impressiona trobar pobles o masies, que en algun moment eren grans, sòlids i viscuts, totalment abandonats i en un complet estat de roïna. Camines pels seus carrers solitaris i silents, i vas veient a banda i banda les cases, algunes amb les portes d’entrada encara, obertes de bat a bat, convidant-te a entrar i donar una ullada al que havien estat, algunes vegades pots trobar sabates, roba, estris de cuina, joguines i eines de treball rovellades, taules de menjar amb un plat i cullera esperant l’àpat i que algú faci ús . Voltant pels espais buits i enrunats, si pares molta atenció, pots sent...

de juliol 15, 2026

Hi ha d'haver alguna cosa estranyament sagrada a la sal: és a les nostres llàgrimes i al mar. (Gibran Jalil Gibran) Hi ha petites coses que ens acompanyen silenciosament i sense grans escarafalls, com la sal, quotidiana, pràctica, i a vegades qüestionada o etiquetada com no saludable, però amb una llarga història. Quan entres en una salina tens la sensació d’entrar en una terra quadriculada en la qual es realitzen processos màgics i silenciosos. L’aigua entra del mar, si ens trobem a la costa, o d’alguna misteriosa surgència d’aigua salada terra endins, i va passant d’un estanc a un altre augmentant la seva salinitat. L’aigua es perd, s’evapora en l’aire o es filtra a la terra, i al final ens trobem les quadrícules plenes de cristalls de sal, uns molt fins i a la superfície, la preuada flor de sal, que es recull amb molta cura, i altres de més gruixuts, que es van acumulant al fons de les basses. Davant nostre es desenvolupa un procés d'alquimista en el qual ...

de juliol 01, 2026

Els Castells sempre exerceixen una poderosa atracció, no importa si tan sols queden quatre parets o roman inalterable. Ben situats, altius vigilants silenciosos del territori, sent refugi i defensa. Controlant el seu entorn i la població. Al costat de la seva funció militar, els Castells eren un símbol de poder. Cada Castell, per més petit que sigui, guarda moltes vides no explicades entre les seves pedres, i altres històries i llegendes que ens arribem fins al dia d’avui. Històries de lluites contra les invasions de bàrbars, moros o contra altres nobles i senyors que volien les terres i riqueses del Castell; també històries d'amors impossibles i de matrimonis de conveniència per ampliar les possessions i salvaguardar els llinatges, i per descomptat ens arriben les veus de la població submisa i explotada pels senyors dels Castells. Al seu voltant les llegendes també han crescut vestint-los amb un aire màgic. Dracs de set caps que habiten el Castell; bruixes que surten de ni...

de juny 17, 2026

Quan camines per les ciutats, sovint et trobes dones que passegen la seva soledat pels carrers. Dones que han tingut cura de fills, de la família... que han estat envoltades de persones que han estimat, i que, per què la vida és així, es troben soles en algun moment del seu camí. És llavors quan els records omplen el seu esperit i jo, quan les miro, penso en elles... Xiuxiueja ella, sempre que va sola i es perd pels carrers de la ciutat, xiuxiueja paraules que expliquen històries viscudes recents i passades, envoltant-se de persones estimades i somriures compartits. Xiuxiueja ella, i dona vida a records de la infantesa on els riures i els jocs eren gaudir de cada dia. Xiuxiueja ella, ara que és gran, ara que va sola, omplint la seva soledat amb el seu dolç i alegre Xiuxiuejar... LauraM Imatge: Fotografia intervinguda de Francesc Ventura. Molt agraïda per la seva generositat en permetre’m utilitzar-la per a aquest relat.

de maig 07, 2026

Observem, mirem, vigilem... ens sentim bé amb allò que ens és familiar, quotidià, proper. El que s’allunya de tot això ens és estrany, ens genera alerta o curiositat. Marquem distàncies amb allò que considerem diferent, impregnats d'estereotips i cosmovisions que ens diuen com entendre el món, l'univers... La diferència pot provocar una atracció encisadora o just el contrari un rebuig total. Una experiència viscuda fa molts anys, en un país Africà, visitant poblats llunyans de ciutats, on els nens era la primera vegada que veien una persona blanca, un grapat d’ells encuriosits reien i venien a fregar el meu braç per veure si m’havia pintat, uns altres sortien corrent i plorant preses del pànic. Moltes vegades no t’adones del fet que estàs a la banda del que és diferent fins que ho fan palès les persones amb les quals interactues, com quan acabada d’arribar a Barcelona, em deien “Sudaca”, “llatina”, o sempre em parlaven en castellà, així com tots els obstacles per...

Explorar

Imatge i Relat

Entrades

Rep les noves entrades d’Imatge i Relat al teu correu